LA PENYA

dimarts, 8 de gener de 2013

          Sovint la por de fer el ridícul ens impedeix mostrar-nos amb total llibertat, però també és cert que estar privat d'aquest sentit pot atemptar contra la llibertat dels altres.

15 comentaris:

Lluna ha dit...

Jo fa temps que l'he deixat enrera aquesta por... També és cert que no sóc donada a cantar al karaoke ni a veure més del compte, coses que si podrien atemptar contra la llibertat dels que m'envoltessin. ;)
Quines sentències que et treus de la màniga noi!!!
Bon vespre Sr. Samsa

Carme ha dit...

Bona aquesta sentència...

I una coseta "arregladeta" a mig camí, no podria estar bé? he, he, he...

M. Roser ha dit...

Però que hagis perdut la por, no vol dir que no el facis, el ridícul...
Quantes vegades perquè algú l'ha perduda, no hem sentit vergonya aliena!!!
Aquestes sentències se t'acudeixen a tu solet?

lolita lagarto ha dit...

fet i fet.. més val estar privat del sentit de fer el ridícul que estar-ho del de no ser xorisso.. i si no que li ho demanin als porcs que van de bolit..!
sent & cies very goods!

Pons ha dit...

amb lo vergonyós que soc jo, fer el rídicul, ui! i ara!

sa lluna ha dit...

Vols dir que hem d´estar pendents de tot el que diran? uis NO, quina por!!
La naturalitat en tot i per tot, sent sempre tu mateix i sense fer mal a ningú.

Molt bon dia!
Bessets.

Gregori Samsa ha dit...

Eh, eh!
sentències?
Ni que fós un jutge del constitucional
Afonismes, proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la, pronunciada amb un fil de veu.
I en realitat no se m'acudeixen a mi sol, tinc un equip de guionistes treballant per a mi full time

Pais secret ha dit...

Guionistes afònics?


.....

(estic d´acord amb les dues premisses, les he patit per activa la primera i per passiva la segona. Felicita al guionista en cap i dóna-li una capseta de juanoles)

Deric ha dit...

a mi em passa...

Miss Yuste ha dit...

La por és un sentiment poderós; crec que és bona en la justa mesura, la necessitem per estar alerta i per no allibertinar-nos posant en perill la resta.

Que diferent és tot quan som petits i expressem sempre el que sentim. Tots hem seigut angelets en algun moment de la nostra vida.

Salut, Gregori :)

Mari-Pi-R ha dit...

A mi me pasa lo mismo que muchas cosas no las hago por miedo al ridículo, gracias por pasar por mi espacio, saludos

Josep ha dit...

Bona!

khalina ha dit...

La qüestió és trobar un punt mig. Ara bé, el meu punt mig coincideix amb el d'altri?

No podem agradar a tothom

Gregori Samsa ha dit...

Conclusió:
en ocasions es pot ser pocavergonya, però mai, sota cap concepte, s'ha de ser un "sinvergüenza"

Judit ha dit...

Bon any Gregori!!!!

(Ai, potser faig el ridícul anant tan tard...)