LA PENYA

divendres, 8 de març de 2013

INTERVAL ASCENDENT

            Es pot arribar a pensar que hi ha una llei universal inamovible i indestriable, es pot deixar de sentir un cor que encara batega. Hores de camí cap a un destí desconegut, pas ferm, petja que el temps ha d’esborrar, com s’esborra el record d’un passat cada vegada més remot. Sense adonar-se’n ha arribat fins el passeig marítim, visitants arribats dels quatre punts cardinals mostren carns rogenques i ventres inflats. Es treu les sabates, es deixa anar el cabell, baixa a l’arena  i llisca lleugera damunt la superfície càlida i granulosa. Es mulla els peus i somriu, no recorda l’ultima vegada que va tenir una sensació de llibertat semblant, si és que alguna vegada l’ha tingut. Li han dit que ho deixés tot i que descansés una estona. I per primera vegada els hi ha fet cas, ho ha deixat tot i està disposada a descansar una estona, una llarga i merescuda estona.

12 comentaris:

belkis ha dit...

Bon missatge en un dia com el d'avui.
Tant de bo jo fos capaç de deixar-ho tot ara....ni que fos per anar a mullar-me els peus a la platja.
Hauré de conformar-me amb ficar-los a la banyera...ainss!

Gregori Samsa ha dit...

A la banyera s'hi poden fer meravelles, amiga Bel-kiss

M. Roser ha dit...

Es mulla els peus i somriu... És una reacció inevitable, se sent feliç, perquè el mar li encomana serenor i sobretot la fa sentir lliure, com les ones que remoregen a prop seu i esborren les seves petjades...

Mari-Pi-R ha dit...

Creo que tan solo quitarse los zapatos y deslizarse sobre la superficie cálida y granulosa, es gozar de unos momentos de gran placer.
Un abrazo

Carme ha dit...

Un final esperançador que dóna pau. Aquesta darrera frase és tan bonica!

camino roque ha dit...

me lo puedo decir a mí misma pero trabajando la culpabilidad. que te lo digan ayuda.

Elfreelang ha dit...

un gran post! me'n vaig a mullar els peus! gràcies!

Judit ha dit...

Mullar-se! Aquí està la qüestió, comprometre's amb un mateix (en aquest cas mateixa)

Lluna ha dit...

Espero que hagi descansat força.
Tots necessitem descansar una estona, de vegades de nosaltres mateixos...

Bona tarda Sr. Samsa!!

Pons ha dit...

m'has fet pensar que fa un munt d'anys que no prenc un bany, tot son dutxes ràpides, soc així, sempre ràpid :P

rits ha dit...

Tan debò ahir hagués llegit el teu post i hagués baixat a la platja. No sé si hauria posat el peus a l'aigua xò segur que hagués entomat el dia d'avui molt millor.

Preciós!!!

Joana ha dit...

DEixar la ment en blanc.Aquest descans merescut que ens podem regalar...sigui amb els peus descalços o a ran de mar...ara que ve el bon temps.
:)