LA PENYA

diumenge, 9 de febrer de 2014

GALLECS i LA PLAGA



     GALLECS (Vallès Oriental).  Zona rural (755 hectàrees) a pocs quilòmetres de Mollet. El seu gran interès paisatgístic es deu al fet que es tracta d'un dels últims espais sense urbanitzar de la comarca. A més, és un connector biològic entre les serres del litoral i els espais naturals de l'interior. És un espai fràgil i vulnerable de gran interès ornitològic per espècies nidificants, migradores i hivernants. A Gallecs s'hi practica l'agricultura sostenible i és a més un espai de lleure. Les masses forestals estan formades per boscos mixts d'alzines i pins amb roures.
     Gallecs per a mi significa infantesa. Un espai únic irrepetible, moment vital que perdura en la memòria per sempre més. Quan era petit, amb nou o deu anys, vivíem al costat d'una família que a més de veïns eren amics dels meus pares. Nosaltres érem tres germans i ells quatre. En aquell moment la família veïna va decidir abandonar Sabadell i anar-se'n a viure a una masia de Gallecs, on hi farien de masovers, cuidant animals i treballant la terra.  A partir de llavors cada estiu, durant uns quants anys, jo i els meus germans, a vegades amb els pares, anàvem a passar uns dies a la masia on vivíem. Era una granja ubicada al bell mig del camp, rodejant de bosc, terres de cultiu, un cobert on hi havia conills, gallines i, si no recordo malament, algun porc i un pati amb una piscina petita i rústica. L'habitatge era espectacular, comptava amb una entrada principal amb porxo, una entrada posterior que donava la cuina, un menjador enorme amb llar de foc, un munt d'habitacions i, fins i tot, no hi faltava un soterrani. A l'estiu el poble s'omplia de la canalla que anaven a estiuejar a les masies i torres de la zona, ens ajuntàvem un grup força nombrós d'edats i procedències diverses, sense acotacions ni límits d'horaris. La sensació de llibertat era total.


LA PLAGA- pel·lícula dirigida per Neus Ballús, triomfadora en els VI Premis Gaudí, guanyadora del premi a la millor pel·lícula, direcció, guió i muntatge. La cinta, rodada en forma documental, està interpretada pels protagonistes reals de la història i està ambientada a Gallecs. El cert és que no vaig sentir  parlar d'aquesta pel·lícula fins el diumenge passat, quan es va fer entrega dels premis i, òbviament, em va cridar l'atenció el fet que estigués rodada íntegrament en aquesta població vallesana. A banda d'aquest fet, sembla ser que la cinta està rodada de forma intel·ligent, explica una història que resulta interessant i  cinematogràficament aporta elements originals. Evidentment encara no l'he vista, així que parlo per les crítiques que he sentit i llegit aquests últims dies. Falta veure si en els Premis Goya que se celebren aquesta nit aconsegueix l'èxit obtingut en els premis catalans. En aquests moments  no crec que a Madrid tinguin gaire estimació per la cosa catalana, tot i ser gent del cinema i, teòricament, progres, lliberals i llibertins, però hi ha aspectes que es veu que no acaben de quallar. Només cal sentir el discurs que va fer José Sacristán en la cerimònia Gaudí, parlant de que ens necessitem els uns als altres, com dient que...
     Tant bon punt tingui ocasió, aniré a veure La Plaga. A veure què tal.

      
 

4 comentaris:

pons007 ha dit...

qui sap si en la peli surt la teva llar de quan erets petit ;)

Pais secret ha dit...


Gallecs és per mi com un oasi desconegut. Una vegada vaig llegir tot el que expliques i vaig pensar que devia ser idíl·lic, un racó de món que cal conservar i protegir de l' especulació. Durant una època hi passava a la vora i imaginava com devien ser aquells camps de blat darrera les autopistes, els edificis i els polígons. Em sembla que de la farina també en fan un pa especial i ecològic.

La peli no l´he vist, de fet en veig ben poques...

Feia temps que no passava pel blog de l´Outsider i veig que hi ha bons moviments.

Elfreelang ha dit...

els paisatges íntims de la infantesa! i ni que no fossin així els hem de conservar.....respecte als gaudí i al Sacristan ( li escau el cognom al contingut del que va dir que sonava més a sermó que a cap altra cosa...) la Plaga crec que s'ha de veure
salut!

M. Roser ha dit...

Caram, veig que també ets una mica rural i recordes els temps de la infantesa passats al camp, amb un punt de nostàlgia...Una vegada vaig estar-hi a Gallecs i vaig trobar que era un indret molt bonic i veig que és un lloc especialment "ecològic".
La masia on jo estiuejava de petita, no era pas com aquesta, ja que els meus avis eren masovers pobrets i alegrets...
No sabia que hi havien filmat una peli i que a més fos premiada...Serà qüestió de veure-la doncs. Com a mínim el decorat serà bonic!
Bona nit.