LA PENYA

dissabte, 1 de febrer de 2014

MODI

    Amedeo Clemente  Modigliani  (1884-1920)  pintor i escultor italià, nascut a Livorno (Itàlia), tuberculós, alcohòlic i drogata, la seva obra va estar connectada amb l'impressionisme francès i influenciada per diverses corrents del moment, amb una clara base de l'art primitiu,  no obstant això realitzà una obra completament original. 
    Després d'un aprenentatge artístic a la seva ciutat natal (1898-1900) amb un dels pintors de moda del moment, Micheli, es matricula a l'Accademia di Belli Arti (1902) a Florència i un any després, patint  ja tuberculosi, es trasllada a Venecia on continua la seva carrera a l'Instituto di Belli Arti, i un cop allà consumeix per primera vegada haixix, de manera que va penjar els estudis i es dedicà a anar per les tavernes a fumar i beure absenta. I per si això no fos poc, no se l' acudí  altra cosa que llegir a Nietzsche, lectura la qual va acabar-lo d'enfonsar en el costat fosc.
     Al 1906 va decidir traslladar-se a París, bressol de l'avantguarda artística del moment. Va establir-se a Le Bateau-Lavoire, comuna d'artistes pobres a Montmartre. A partir de llavors la seva vida va degenerar cap a l'autodestrucció afectant, lògicament, la seva obra. De fet, va destruir tot el que havia fet fins llavors i només va conservar les obres realitzades en aquesta nova etapa. Això va ser en un primer moment, al llarg de la seva vida va continuar destruint bona part de la seva creació per considerar-la de poca qualitat. 
 
 
 





  És fàcil deduir que aquest comportament el deuria causar la seva malaltia i la consciència d'una existència limitada per aquesta. Fins i tot el seu capteniment va impactar entre l'ambient bohemi, relacions turmentoses, drogues, alcohol; quan estava borratxo prescindia olímpicament dels convencionalismes, fins el punt de convertir-se amb el prototip de l'artista tràgic i ser conegut pels seus amics com a Modi (del francès maudit, maleït)
   Durant una curta etapa va experimentar amb l'escultura, amb resultats desiguals i, al meu entendre, discutibles. Clarament influenciat per l'estètica i iconografia africana, els seus quadres i escultures mostren cares i cossos exageradament estilitzats, rostres que recorden les màscares ètniques i tribals.
    En certs aspectes es podria comparar amb Jim Morrison: genials, autodestructius, inconformistes i ambdós enterrats al cementiri de Père Lachaise. Però a diferència del cantant dels Doors, el pintor no va gaudir en vida de cap mena de reconeixement, entre els cercles artístics no se'l prenien seriosament ( Picasso era especialment cruel en les seves opinions i algú va dir d'ell que el seu geni provenia de les drogues i l'alcohol).  L'únic aspecte en  què va excel·lir en vida fins el punt de crear escola va ser en els seu excessos, deixebles arribats d'arreu d'Europa imitaven el seu capteniment rebel i autodestructiu.
    Va morir als 35 anys, greument malalt, en la més absoluta misèria i en companyia de la seva parella embarassada de nou mesos. 







 
 
 
 
  

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

sovint s'han relacionat geni, talent irrepetible i problemes emocionals i mentals....potser és la ment creativa i alhora massa sensible...
gran post Gregori!

sa lluna ha dit...

Sovint la bogeria, anar contracorrent, l'ésser únic es converteix en bellesa ... potser difícilment assequible per a qualsevol ésser humà "normal".

Bon dia, tingui!!
Aferradetes :)

Gregori Samsa ha dit...

Doncs sí, tant de bo tots els sonats es dediquessin a diverses activitats artístiques, ens estalviaríem molts problemes

M. Roser ha dit...

Caram, quina vida més dura, és curiós però molts grans artistes han estat gent problemàtica, en tots els camps...Sembla que talent i rebel·lia, es donen la mà!
Bona nit.