LA PENYA

dilluns, 3 de març de 2014

JO VAIG VEURE COM DETENIEN EN PUIG ANTIC




     En el mes d'agost de l'any 2005 em vaig instal·lar a Barcelona. Vaig llogar un pis al carrer Mallorca, prop de la Meridiana, en el barri del Clot. Una tarda, després de dinar, havia anat a donar un tomb per l'eixample. Passant pel carrer Girona, a l'alçada de Consell de Cent, em vaig topar amb un grup de gent que ocupava bona part de la calçada i que semblava interessada amb alguna cosa que passava en aquell moment. Em vaig aturar. Unes tanques impedien la circulació de vehicles en aquell tram., al voltant de l'illa hi havia un seguit de cotxes antics que m'eren molt familiars, models dels anys 70's: sis-cents, 127, 124, dos cavalls, etc... Llavors amb faig fixar amb les dues càmeres que eren situades davant del Funicular, un bar cantoner que conserva la façana d'èpoques anteriors, a l'igual que molts dels comerços ubicats a la zona. Hi havia també una "girafa", ( aquell micro telescòpic que fan servir al cinema i que, a vegades, es deixa veure accidentalment en les pel·lícules de baix pressupost) també hi havia un càmera mòbil i altre personal tècnic que corria per allà. Després varen aparèixer els actors, vestits amb la impagable estètica dels 70's,. En primera instància en vaig reconèixer un, es tractava d'un actor madrileny, d'alçada considerable i de mitjana edat, no recordo el seu nom. Després, sota una perruca, vaig reconèixer en Daniel Brühl. Van demanar silenci. Acció! En Brül s'apropa a la porta del bar acompanyat de dos altres actors joves, de sobte surt l'actor madrileny i dos més, en el paper dels  policies que van detenir en Puig Antic, però la presa no és bona; quan un dels policies agafa en Brühl es queda amb la perruca a la mà. Repeteixen les preses unes quantes vegades més. S'aturen per descansar. Em penso que no hi cap presa bona. Els actors, distesos, xerren i riuen. L'hauran de repetir fins que surti bé. Després rodaran l'escena on es veu com els policies condueixen en Puig Antic a la porteria del costat i, un cop a dins, es produeix un tiroteig: en Puig Antic i un policia resulten ferits, poc després el policia morirà i en Puig Antic serà acusat d'assassinat sense proves determinants (la prova de balística va ser realitzada secretament pels militars). Quan continuo el meu passeig els actors encara fumen i descansen, els hi queda una feinada. Mesos després, quan veig la pel·lícula d'en Manuel Huerga (molt bona, per cert ) observo com l'escena la qual vaig veure rodar i que els hi costaria unes quantes hores per realitzar, no ocupa més que uns pocs segons de metratge. El temps es comprimeix en la ficció. I en la realitat. 40 anys d'una execució brutal i injusta pendent de revisió. El mateix que va durar la dictadura. L'edat que jo tenia en el 2005. Tempus fugit.  

5 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

Grego, jo també ho vaig veure!! en aquella època vivia just al costat de l'escala en què el van detenir i vaig veure el rodatge.. ves a saber si no et vaig confondre amb un extra..! ara que hi penso hi havia un tipus amb unes ulleres fosques i cara d'escarbat..:)

Gregori Samsa ha dit...

Vaja, quina casualitat. De fet, recordo haver vist un llangardaix molt simpàtic grimpant per la façana.

Carme ha dit...

Doncs jo no hi era... Pero m'ha aggradat llegir aquesta experiència. La peli si que l'he vist... Fa 40 anys i encara estem així...

M. Roser ha dit...

Tota una experiència, veure com es produïa un fet històric, encara que fos davant d'una càmera...Suposo que al veure la peli, et devies sentir una mica com formant part d'aquell moment...

Elfreelang ha dit...

per un moment m'he pensat que t'havies errat de dates ...després ja he vist que el rodatge ....lamentablement quan el van matar ningú o gairebé ningú va moure un dit , en Salvador militant del MIL no interessava .....jo vaig conèixer dues de les seves germanes i a mi se'm va fer molt estrany veure-les representades per actrius ....