LA PENYA

diumenge, 13 d’abril de 2014

L'HOME MARCAT

      A través de l'estreta finestra de la seva habitació, en G podia veure una part del carreró fosc i pudent on hi habitaven éssers sense ànima, derrotats abans d'iniciar la batalla, perduts en el fons de l'ampolla. Crits i batusses. El barri s'havia tornat perillós. La ciutat és un gran transatlàntic amb bots salvavides insuficients, els de tercera classe no sobreviuen al naufragi. Després de la dutxa es va mirar al mirall, les marques del coll eren ara més visibles que dies enrere; just sota la nou una marca vermella encerclava uns punts moradencs. No recordava haver-se donat cap cop ni ferit amb res, tampoc no s'havia gratat, no li feia picor; no podia ser el frec deixat per una peça de roba gruixuda, era ple estiu i, amb la calor, s'acostuma a anar espitregat. Potser havia menjat algun aliment en mal estat, cosa que no seria gens rara. Mira de no pensar-hi més. Una setmana després les marques del coll es mantenien ben visibles i, a més, li havien aparegut uns blaus als braços i als canells. En G va començar a pensar que, realment, estava malalt, Ni per un moment, però, se li va acudir la possibilitat d'anar al metge. Al carrer, sota un sol abrusador, era l'únic passejant que ocupava la vorera polsosa. Fins i tot en un barri com aquell la gent fotia el camp de vacances. D'un tros lluny va veure apropar-se una noia vestida de negre amb un fulard carbassa al coll. Quan passa pel seu costat, ella li dedica un  somriure. En G va pensar que no hi havia cap motiu perquè ningú li dediqués un somriure. Cap al vespre es va dirigir al número 5 del carrer Casavella. Va prémer el timbre de l'entresòl, rera el brunzit es va obrir  la porta del carrer i, a continuació, es va endinsar en la llum esmorteïda del vestíbul. La porta del pral. 2ª era oberta. Al passadís, una noia vestida amb cuir negre, botes amb taló de pam, antifaç, un fuet a la ma dreta i unes manilles a l'esquerra, (el fulard carbassa se l'havia tret), l'esperava amb posat amenaçador. Després de rebre l'ordre, en G es va posar de quatre grapes i li va llepar les botes. Ara rebria un càstig sever, havia fet esperar a la seva mestressa.    

10 comentaris:

Violant d'Atarca ha dit...

Uuuhmm... veig que a aquest G li agraden les emocions fortes... potser l'hauré d'avisar algun d'aquells dies que estic tan empipada amb tot i tothom que només penso en desfogar-me fotent cops de fuet (Tarradellas) a algú ben predisposat a rebre'ls... això sí, amb les meves botes ben empolsinades perquè una llengua servent les deixi netes com una patena... uauh! quin plaer tot plegat!

Elfreelang ha dit...

ho feia en estat oníric? vull dir que el pobre després sembla que patia amnèsia no? trista passió que fa ser submís o amo....és clar que si dos estan d'acord ben lliures són de fer el que vulguin

M. Roser ha dit...

Finalment hem esbrinat el misteri dels morats i les marques...Si així s'ho passa bé!

Gregori Samsa ha dit...

No et pensis Violant, no tothom està preparat per fer de castigador. Veient la teva carona de bona nena imagino que no estàs feta per segons quines pràctiques. Deixa els jocs pels experts,

Gregori Samsa ha dit...

Ja ho veus Elfree, hi ha gent que necessita certes perversions per passar-ho bé. I mira que és fàcil ser normal

Gregori Samsa ha dit...

Roser, no t'agradaria que et donessin uns copets al cul de tant en tant?

pons007 ha dit...

Val més no opinar sobre els gusts dels altres, perquè els teus encara poden semblar pitjors...

Gregori Samsa ha dit...

Pons, es pot opinar sobre el que es vulgui, sempre i quant no es faci des d'una superioritat moral

Lydia Yuste ha dit...

Bandarra!

Que la mestressa es controli que sinó només li durarà dues sessions més! :)

M'alegro de tornar a llegir-te amb el teu estil habitual!

cantireta ha dit...

Ja diuen que el sexe provoca llacunes mentals. Mentre no perdi un braç o la cartera o tots dos ;-)