LA PENYA

diumenge, 15 de juny de 2014

ROSA ROJA SOBRE FONS NEGRE





     La noia entra al menjador tímidament i observa encuriosida el seu voltant. Ho mira tot detingudament, s'apropa als objectes, pregunta sobre la identitat de les fotos exposades damunt el moble. Dona una volta sobre si mateixa i es fixa en l'únic quadre que hi ha penjat a la paret. La pintura és d'una senzillesa aclaparadora: una ampolla amb una rosa a dintre, sobre un fons fosc.
- Qui la pintat?.-pregunta la noia.
- Jo- contesto amb convenciment.
- Tu? No m'ho crec. Des de quan pintes?
- Ara ja no pinto. Anys enrere, quan era  més jove, m'hi havia aficionat. Fins que vaig adonar-me que no tenia talent per la pintura i ho vaig deixar.
- No m'ho crec. A més, el quadre està firmat com a M. Mateu i no et dius pas així.
- És el pseudònim que feia servir en aquella època.  És una pintura lletja, correspon a la meva època fosca: observa els tons grisosos i negres amb traces bastes i gruixudes  del fons. Aquí ja es veu que no tenia ni idea d'utilitzar el color. Això per no parlar de la rosa: és l'objecte central del quadre però no destaca, hagués hagut d'utilitzar un roig més vistós i donar-li més lluminositat.
Finalment la noia s'ho creu. Opina que l'ampolla està ben dibuixada i creu que hauria de continuar pintant. El fet que s'hagi empassat la meva mentida m'omple de satisfacció. Sempre m'ha agradat enganyar les dones i treure'n profit. Gràcies els meus enganys he aconseguit emportar-me-les al llit, que em paguin els meus capricis, que m'obsequïn amb regals cars, que em cuidin com si fossin mares amatents i que em deixin en pau quan ja no les necessito. Fins i tot m'agrada enredar-les quan no en trec cap profit, com és aquest cas, només pel plaer d'enganyar-les. Em dóna una sensació de poder, d'estar per sobre d'elles, de tenir el control.
      La noia se'n va i em preparo el sopar. Poso la tele i a la pantalla hi apareix una noia amb una escopeta retallada apuntant a un xitxarel·lo amb cara d'acollonit. La noia disparà i li fot un forat com un puny al pit del paio que cau fulminat. Llavors penso que, potser, la noia no s'ha cregut que jo era l'autor del quadre, que només ho ha fet veure, que realment ha estat ella qui m'ha ensarronat fent-me creure el que jo volia. Me'n vaig a dormir amb aquesta idea al magí. Angoixat, em passo la nit donant voltes al llit sense poder dormir. Sí, definitivament, m'ha enganyat. És ben bé que no te'n pots refiar, de les dones.





7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ets terrible, eh? He, he, he... Com li dónes la volta a les coses...

Però dorm tranquil, home, que no crec que arribi a l'extrem decla noia de la tele...

Una bona història, amb sorpresa final.

Mari-Pi-R ha dit...

Me ha gustado tu relato, pero ya ves mejor decir la verdad y así te sacas de dudas.
Saludos.

M. Roser ha dit...

I vas haver de veure la noia que li fot un forat al pit a un xitxarel·lo ( paraules teves), per adonar-te que de poder sobre les dones res de res? S'ha acabat això del sexe dèbil i deixar-nos dominar, he, he...
Has mirat sota el llit abans d'anar a dormir? Només per si de cas!
Apa-li.

Gregori Samsa ha dit...

Carme- No et pensis, potser no hi ha una retallada a mà, però sempre es pot fer servir verí, unes estisores, el picador de gel...

Mari P- Decir la verdad? Nunca, antes me la corto (la lengua)

Roser- Sí, ja me n'he adonat. Ara m'haig de conformar en fer creure el gos, cosa que no aconsegueixo gaire sovint

sa lluna ha dit...

Un bon relat, m'has tret un somriure!!
Aii aquests homes tan segurs d'ells mateixos ... ☺

Aferradetes i bona nit!

Elfreelang ha dit...

mai se sap vols dir que t'ha enganyat?
bon relat que fa pensar

per cert feliç aniversari del bloc ! el 19 oi?

Lydia Yuste ha dit...

Creia que el final seria que se l'emporta a casa, creient que és l'amo de la situació, i ell acaba lligat de mans i peus com a protagonista d'un sacrifici satànic!

Amb tu mai es sap com poden acabar les coses, Gregori :)

Una abraçada, salut i peles!