LA PENYA

divendres, 31 d’octubre de 2014

EL PROCÉS







EL PROCÉS. Títol d'una obra del meu creador, Kafka. El procés català, si no fos pels personatges esperpèntics de l'Espanya profunda, podria definir-se com a kafkià. La tradició independentista catalana ve de lluny. Anys enrere, no gaires, els seguidors d'aquesta proposta eren minoritaris i, gairebé, marginals. Ningú se'ls prenia seriosament. Ara la gent surt amb estelades i samarretes grogues exigint el dret a decidir. Em sembla molt bé. De fet, sóc independentista, per qüestions pràctiques i per sentiment. Però quants d'aquests ciutadans de bé, festius i alegres, convençuts de la seva posició,  la mantindrien en cas de trobar-se en un conflicte seriós? No parlo de revolucions, ni d'agafar armes ni de construir barricades en mig del carrer. No parlo de jugar-se la vida. Parlo de jugar-se alguna cosa que consideressin important per a ells. La majoria tornarien cap a casa.  Amb això no vull dir que no estigui d'acord amb el fet que un poble no tingui tot el dret del món a sortir al carrer a demanar el que els hi sembli de forma massiva un cop saben que no hi ha perill. I també és cert que no és temps per heroïcitats, ni és cosa que s'hagi d'exigir a un poble. Només penso que la societat actual, la nostra societat, ha esdevingut un ens bla i acomodatici.  

Aclariment:  he parlat en tercera persona i, per tant, no m'he inclòs amb el grup de ciutadans alegres i festius per dues raons: no he estat en cap manifestació en la meva vida i no tinc res a perdre en cas que s'hagués de perdre alguna cosa per aconseguir la independència.

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

potser tens raó....n'hi ha un munt que s'ha apujat al carro com si fos una moda....no sé jo si que he anat a moooltes manifestacions i de vegades en el passat sota el franquisme he passat por...ja veurem , cada dia és sorprenent

M. Roser ha dit...

Penso que no ens hem d'avançar als esdeveniments. Primer tots a votar i després, si algú no va a l'hora, ja ens l'espolsarem...
Mira que espavilat, he, he, no em diràs que ets independentista perquè no hi tens res a perdre???
Jo no sóc molt de manifestacions, però recordo l'última de Sant Boi que encara no era legal del tot i me'n sento orgullosa!
Jo ja tinc la butlleta amb el SÍ, SÍ...

pons007 ha dit...

S’ha de mirar de ser pràctic també, si veus que el que t’hi jugues per aconseguir la independència no paga la pena doncs res... Però com que no es el cas ^^

Lydia Yuste ha dit...

Aquest assumpte està marxant de manera molt estranya, sembla més aviat "Joc d'Urnes" (Oh, quina gràcia tinc!). Aquí un diu que es votarà, altre ho impugna, es torna a fer altra cosa, l'altre ho torna a impugnar.

Estant fer anar bojos a tots, sense cap dubte. Hi ha molt d'escèptic amb aquest panorama que assegura que ni es podrà votar.

Jo sempre tinc esperances, sóc així, perquè això no m'ho pot llevar ningú, oi?

Salut i peles, bandarra!