LA PENYA

dimarts, 18 de novembre de 2014

CENT FRANCTIRADORS I UNA CANÇÓ

     Travesso un toll d'aigua sense adonar-me que les botes velles no impedeixen filtracions i els mitjons xops deixen anar un so anguniós a cada passa que dono i busco la manera de distreure uns sentits que ja fa temps que han deixat de sentir i respiro i penso i canto una cançó que ja fa temps que conec però que fins ara no he prestat atenció now in Viena there is ten pretty women there a shoulder  were death.....ai,ai,ai,ai, take this waltz, take this waltz i arribo a la ciutat i cent franctiradors m'apunten amb les seves armes automàtiques no disparen però m'apunten i penso que potser ja ha arribat l'hora de sortir a pit descobert i que el dimoni se me'n porti.

    Take this waltz. take this waltz.  

4 comentaris:

M. Roser ha dit...

M'imagino l'escena...
Et veig xipollejant als tolls d'aigua fangosa i cantant de cara al vent el Take this waltz, amb veu de baríton una mica enrogallada( la mullena dels peus que no perdona) i no puc entendre la manca de sensibilitat d'aquests franctiradors,
que no saben apreciar aquesta seqüència tan operística...
Bon vespre.

pons007 ha dit...

Clarament necessites unes botes noves impermeables.

Pais secret ha dit...

No era la de'n Gene Kelly la que es cantava en aquesta ocasió?

(tapa't el pit que refresca)

Lydia Yuste ha dit...

Realment sempre tenim l'opció de decidir, sempre. Fins i tot quan morim; potser no escollim el moment però decidirem de quina manera: com uns herois, patint, amb dos collons, envoltats dels nostres...

Qui sap, les opcions són infinites, com cada petit detall de cada dia.

Salut i peles!
(Com sempre!).