LA PENYA

dilluns, 20 de febrer de 2017

    Quan entre dos amics sorgeix una atracció sexual, sovint apareix el conflicte d'haver de triar entre una cosa o l'altra: amics o amants, cosa que al revés no passa; quan una parella d'amants s'adona que també poden ser bons amics no tenen cap problema en ser les dues coses i, fins i tot, ho consideren molt positiu.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo dec ser l'excepció que confirma la regla. Sóc amant de tots els meus pocs amics -i alguna amiga, també- que així ho volen, la qual cosa fa que experimentem un alt grau de benestar emocional i físic. Recomano a totes les persones amigues que si algun dia en senten ganes ho provin, no cal fer-se palles mentals després (amb les físiques n'hi hauria d'haver prou...), vull dir que un cop l'afecte sentimental s'ha mostrat a nivell físic s'ha d'estar per sobre de carrinclonades passades de moda tipus: "ai, i ara què? què fort! quina vergonya... i si es pensa que ens hem de casar...? ai, ai!..." va vinga coit (ui!, volia dir coi), ja és hora que superem l'educació castradora que vam patir en època d'aquell subhome (pidolo l'expressió "subhome" a l'Anna Murià per no haver-lo d'anomenar)
E.P.

pons007 ha dit...

El problema més gran es quan l’atracció sexual només la desperta un dels dos

PatPeba ha dit...

Aiiii... el problema com sempre és quan no hi ha equilibri... quan un és més amic que l´altra, quan un és mes amant que l´altre, quan un només vol ser "el amado", quan un ho vol ser tot i l´altre res... Costa trobar l´equilibri, no? (deixa de pensar aquestes coses al WC jaja)

XeXu ha dit...

La reflexió a mi em sembla molt encertada. Sembla que en aquest cas, l'ordre dels factors sí que altera el producte, oi?