LA PENYA

SORRA BLANCA






               El sol abrusador comença a imposar-se sobre el fons blau amb pinzellades blanques. La mar calma atrau als banyistes més matiners que per allà volten. El xicot entotsolat fixa l'esguard verd en una sirena de pell bruna i rinxols daurats. Rostre dissenyat per deus. Dues parelles amb dos xicotets arriben amb tot l'equipament necessari per restar un jorn d'esplai i calor i xafogor sobre la sorra encara neta. La deessa ha sortit de l'aigua i descansa. Sent la brisa acaronant el seu cos jove i ben format. Es treu la part de dalt del bikini. Clou les parpelles. Es lleva la part de baix. El plaer de la nuesa la fa somriure. Nota el seu cos, sent l'oreig acaronant cada centímetre de la seva pell. La gatzara i platxèria de la canalla trenca la pau imperant fins el moment. D'un tros lluny, una de les dones entrelluca una figura que capta la seva atenció. La seva amiga es fixa en la noia que jeu sobre la tovallola blava. Dos minuts més tard els dos homes, panxes enormes, calbes rogenques, s'afegeixen a la indignació de les respectives. Un avi que passa per allà s'atansa al grup i escup un improperi. Després d'uns moments d'incertesa, el tribunal decideix actuar. Una de les parelles, en representació del poble, s'apropa a la desvergonyida criatura. L'esguard de l'home, que pren vida pròpia, es dirigeix cap a l'entrecuix de l’ondina. Intenta dissimular, però és debades. L'esposa crida indignada, hi ha canalla a prop, és intolerable. Les sines rodones i ben formades de la mossa desapareixen sota la tovallola. Tot i el seu caràcter rebec, la noia evita el conflicte i decideix marxar." No hi ha dret, això és una platja familiar "- fa un dels homes, tot llençant una llauna de cervesa sobre la sorra. " Aquesta paia és una porca, que es despulli a casa seva "- afegeix la seva dona, tot untant-se la voluminosa còrpora de crema de coco factor 30 . Mentre, un dels nens engega un aparell i el seu volum màxim es fa sentir per tota la línia de la costa, des de San Feliu a S’Agaró.